Per Nadal, torró artesanal
El torró, segons la definició genèrica del Diccionari Català-Valencià-Balear, és una “massa feta d’ametlles, pinyons, avellanes o nous torrades, amb mel i a vegades amb sucre, blanc d’ou, etc., i cuita fins a un punt variable de consistència; és una menja pròpia de les festes de Nadal”. El torró és a les nostres contrades el dolç més típic i tradicional al Nadal, tot i que en origen era propi de les postres de les cases riques i consumit en ocasions especials. Per exemple, es té constància escrita que el torró hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I.
A Mallorca el torró es feia majoritàriament a casa: es començaven a preparar els ingredients dies abans de les festes i es deixava a punt per a la vetla de Nadal el 24 de desembre. Segons la tradició, només es podien encetar en acabar Matines i ja eren menjats durant la jornada de dia 25. La base del torró a Mallorca és l’ametla: recollida a finals d’estiu, pelada i trencada durant el mes de setembre i estotjada per a acompanyar tant plats salats com calents. És per això que els primers torrons documentats a Mallorca són els d’ametla -com ara el tambor d’ametla, la coca de torró, el torró d’ametla torrada i el massapà.
A dia d’avui, quan el mercat es troba saturat d’ofertes, preus i gustos (el més estrambòtic esdevé el més viral!), paga molt la pena apostar pel torró fet a la manera artesanal. N’és garantia del bon quefer dels forners i forneres, els quals usen producte de qualitat i mètodes artesanals per a la seva factura.
Dins la més pura tradició illenca cal posar de relleu un dels torrons més nostrats i alhora senzills, la coca de torró (o torró de neula o neula de torró). Tot i que el podem trobar arreu, el Forn i Pastisseria Trias d’es Secar de la Real ha apostat per centrar-ne la producció en quatre castes, totes amb productes i gusts locals i amb uns resultats exquisits: d’ametla, de garrova, de figues amb anís Tres Caires i d’albercoc sec de Porreres amb xocolata.
Un altre dels torrons de llarg recorregut històric és el d’ametla torrada, lloat per l’Arxiduc i per Pere d’Alcàntara Penya a finals del segle XIX. Cal destacar aquells obradors que el preparen en barra tot seguint la tradició illenca, com ara el Forn Fondo de Palma.
Pel que fa a dolços nadalencs purament locals, es pot posar de relleu el pa dolç que elabora la Pastisseria Ca’n Roca de Manacor i quant a la recuperació de receptes conventuals i de casa de senyor -i per la qual cosa ben diferenciades en origen dels torrons populars- el treball que fa el Fornet de la Soca, on es poden trobar el peix de pasta reial, les casques o la tortada reial, entre moltes altres elaboracions.
Molts dels nostres artesans i artesanes tenen la facultat de millorar-ne l’oferta i anar una passa més enllà. N’és un bon exemple el torró de Llucmajor que elabora en aquesta localitat el Forn i Pastisseria Ramis, una creació exclusiva on hi ha serigrafiats amb xocolata els monuments més emblemàtics de la capital del migjorn; o per exemple, els torrons fins que elabora la Pastisseria Pomar, com ara el de taronja, el de rom Amazona o el de castanya, aquest darrer ja documentat al segle XIX a Mallorca a partir de la importació d’aquest fruit des del Montseny.
El massapà -nom d’origen àrab i ben documentat a les pàgines del Tirant lo Blanc (s. XV)- també és un dolç present a les taules mallorquines des de ben antic. A molts obradors el confiten a la perfecció, com ara a Can Delante d’Inca o Can Segura de Muro, entre moltes altres pastisseries.
A les acaballes de Nadal, el tortell de Reis, un dolç importat però que ha vingut per a quedar-s’hi, només pot ser gaudit amb plenitud si és preparat a la manera artesana, tal com ho fa el Forn Nou de sa Vileta a Palma. Dins el mateix marc d’aquesta festivitat no hem de perdre de vista una de les creacions més singulars, la greixonera o sopes de Reis, que a dia d’avui elaboren només uns pocs forns, com ara Can Rafel de Búger. És, al cap i a la fi, una inspiració dolça d’unes sopes mallorquines.
Tomàs Vibot és escriptor, investigador i divulgador de la cultura i patrimoni