L’ofici de forner: l’artesania en l’era de la globalització

El quefer d’un forner és artesania. El seu producte és fet amb les mans i com a tal conté impreses, de manera real i també metafòrica, les empremtes de la cultura i del saber de la comunitat a què pertany. Aquestes empremtes són, al cap i a la fi, tot allò que les generacions precedents hi ha deixat sobre cada un dels productes que aquest professional elabora. Encara que no les veiem, hi són, romanen. Dit d’una altra manera: darrere cada pa, cada coca, cada pastís que el forner o fornera elabora hi ha el pòsit de la nostra història.

La cronologia humana és pendular: actualment vivim desbordats per les produccions industrials pròpies de l’era del consum. Fabriquem massivament productes amb mateixa forma i pes, a preus competitius, en alguns casos molt atractius a la vista… però d’ànima buida. Passa tot el contrari amb el producte artesanal: cada peça és diferent, única i irrepetible. És el resultat de nombrosíssims condicionals que tenen un origen comú: la mà i el saber de l’artesà. I cada cop són més els que cerquen el retorn a l’origen, a l’essencialitat.  És per això que cada vegada que el forner o fornera tova el pa, l’enforna i el treu amb la pala es produeix un fet que va més enllà d’una acció purament econòmica: és un acte de cultura que es consuma gràcies a l’artesania, al saber que s’ha aglutinat després de generacions i generacions de professionals que l’han precedit.  Però la cadena no acaba aquí: en el moment que el client el compra, el llesca i se’l menja es tanca un cercle perfecte i harmoniós: del sementer a la farina i del pa a la vida.

Aquesta professió de més a més té una importància social cabdal. Abans de començar la jornada -quan el món dorm- el forn és silenciós, buit, quasi inert. El forner activa màquines i atuells, posa a barrejar els ingredients, els equilibra en la justa mesura i amb l’ajuda del foc s’obra el miracle: un pa treballat amb les mans, perfectament imperfecte, gustós i extraordinàriament saludable. Entre el pa artesà i l’industrial hi ha més que rendibilitat, temps i qualitat: hi ha sobretot consciència. Una consciència que, fins i tot, té incidència col·lectiva ja que contribueix directament a l’economia de proximitat i a mantenir el teixit social de les nostres poblacions, cada cop més deslocalitzades en les grans superfícies perifèriques.

El forner és un professional que navega a contravent en aquests temps governats per la immediatesa de l’elaboració, l’estandardització dels gustos i l’anonimat dels creadors. La seva oferta representa tot el contrari: la lentitud de l’elaboració, la l’excel·lència del producte i la marca inconfusible de l’artesà. Acudir als forns a cercar el “pa nostre de cada dia” no és sols un acte de reconeixement del treball ben fet d’acord amb la tradició pròpia: és un acte de resistència que ajuda a dignificar una de les professions que ha marcat el tarannà cultural i gastronòmic d’aquesta illa des dels seus orígens.  

Tomàs Vibot és escriptor, investigador i divulgador de la cultura i patrimoni.